ORIGEN DEL IOGA
El ioga s’originà abans de la nostra era a l’Índia, on persisteix com a tradició. Com que els textos en sànscrit manquen de cronologia, es desconeix exactament quan els habitants del subcontinent indi van començar a realitzar aquest tipus de meditació amb postures físiques.
La primera forma del ioga ja es troba en els quatre vedas. Era una disciplina d’introspecció, o concentració meditativa practicada conjuntament amb els rituals de sacrifici. Per ajudar els sacerdots vèdics a realitzar-los amb molta precisió i concentració.
En 1931, l’arqueòleg britànic sir John Marshall va descobrir a Mohenjo-Daro (Pakistan) un segell d’esteatita del segle XVII aC de la cultura de la vall de l’Indus, amb una criatura antropomorfa amb banyes i en una posició asseguda amb les cames creuades (presumptament una asana de ioga). El descobridor va anomenar la figura Pasupati (el “senyor de les bèsties”, un altre nom del déu hindú Xiva). En l’actualitat, alguns escriptors a Occident creuen que aquesta és una prova que en aquesta cultura es coneixia el ioga.
BENEFICIS DEL IOGA
A través d’exercicis físics i mentals, el ioga actua en l’àmbit de la salut corporal i en el de la salut psicològica. Les seves tècniques aconsegueixen bons resultats a l’hora de prevenir patologies com ara l’artritis i l’artrosi, el miocardi, el lumbago, l’asma i la bronquitis o el restrenyiment. Quant a l’aspecte mental, aconsegueix reduir l’ansietat i diversos desordres psíquics i afavoreix l’harmonia psicològica, cosa que permet resoldre els nostres conflictes interns.
